Un eclipsi lunar no és un espectacle uniforme. De vegades, la Lluna només s’enfosqueix lleugerament; de vegades, una corba fosca sembla mossegar-ne la superfície; i, de vegades, tot el disc lunar es torna d’un vermell apagat. La diferència depèn de com travessa la Lluna l’ombra de la Terra. Els tres noms —penombral, parcial i total— descriuen quina part de la Lluna entra a la zona més fosca d’aquesta ombra, anomenada umbra. Conèixer la geometria facilita reconèixer què està passant, sobretot quan el canvi és subtil. Per consultar les dates dels eclipsis, les hores dels contactes, la durada i la visibilitat segons la ubicació, fes servir el catàleg d’eclipsis lunars en directe.
La Terra projecta dos tipus d’ombra
El Sol és una font de llum extensa, no pas un punt. Per això, la Terra projecta una zona central on la llum solar directa queda bloquejada i una zona exterior on només n’amaga una part. L’ombra central és l’umbra; l’ombra exterior, més difusa, és la penombra. La frontera depèn de la geometria: a la penombra, un observador situat a la Lluna encara veuria una part del Sol, mentre que a l’umbra la Terra el taparia completament.
Un eclipsi lunar només es pot produir en lluna plena, quan la Terra es troba entre el Sol i la Lluna. Però la majoria de llunes plenes passen per damunt o per sota de l’ombra de la Terra, perquè l’òrbita lunar està inclinada 5.14 graus respecte de l’eclíptica, el pla de l’òrbita terrestre al voltant del Sol. Un eclipsi es produeix quan la lluna plena té lloc a prop del punt on es creuen aquests plans orbitals. La guia de les fases de la Lluna explica per què la fase lunar depèn de la posició de la Lluna respecte del Sol i la Terra; el tipus d’eclipsi, en canvi, depèn del trajecte que segueix la Lluna a través de l’ombra terrestre.
Penombral: un enfosquiment subtil i extens
En un eclipsi penombral, la Lluna travessa la penombra de la Terra, però no arriba a l’umbra. Cap límit fosc i ben definit no creua el disc lunar. En canvi, una part o la totalitat de la Lluna rep una mica menys de llum solar directa i pot semblar lleugerament ombrejada, sovint cap al costat més proper a l’umbra. L’efecte pot passar fàcilment desapercebut, sobretot al començament o al final de l’esdeveniment, quan només una petita part de la Lluna es troba dins la penombra.
Per això, un eclipsi penombral pot ser una alineació real i mesurable sense resultar espectacular a simple vista. Pot ser més evident en una fotografia que no pas en una ullada ràpida, però l’exposició automàtica de la càmera pot compensar l’enfosquiment i dificultar la comparació entre imatges. Si fas fotografies, mantén fixos l’enquadrament i els paràmetres d’exposició, i compara-les amb una presa feta abans o després de l’eclipsi. Un eclipsi penombral no és el pas de la Lluna per darrere d’un núvol ni un canvi de brillantor propi: és una reducció gradual de la llum solar causada perquè la Terra n’intercepta una part abans que arribi a la Lluna.
Per exemple, el catàleg indica que l’eclipsi penombral del 20 February 2027 tindrà una durada penombral de 241 minuts. Aquest interval tan llarg no vol dir que la Lluna es vegi clarament fosca durant quatre hores: l’ombreig canvia gradualment, i és més probable que es noti la part més profunda de la penombra que no pas la seva tènue vora exterior. El calendari de February 2027 en directe mostra les hores exactes de les fases lunars d’aquell mes, mentre que el catàleg d’eclipsis ofereix els detalls de l’esdeveniment.
Parcial: una corba fosca avança per la Lluna
Un eclipsi lunar parcial es produeix quan una part de la Lluna entra a l’umbra i la resta en queda fora. El senyal visual més clar és una zona corba i notablement més fosca que s’estén per la superfície lunar. La vora de l’umbra és corba perquè la Terra és rodona; els eclipsis lunars van ajudar els observadors a reconèixer aquesta forma molt abans que les naus espacials poguessin fotografiar la Terra des de l’espai.
L’ombra no és un objecte sòlid que es col·loqui damunt la Lluna, i la seva vora no és perfectament nítida. La llum solar que travessa l’atmosfera terrestre difumina el límit. Tot i així, el contrast entre la part il·luminada que queda fora de l’umbra i la part més fosca que hi queda dins sol ser molt més evident que l’ombreig d’un eclipsi penombral. La Lluna no desapareix durant un eclipsi parcial, i la part que continua fora de l’umbra roman il·luminada per la llum solar directa.
La part de la Lluna que queda coberta varia segons el trajecte de l’eclipsi. Un pas superficial per l’umbra deixa només una petita mossegada fosca; un pas més profund pot cobrir la major part del disc, però no pas tot. La classificació es basa en la posició de la Lluna dins l’ombra, no pas en si un observador pot veure l’esdeveniment. L’horitzó local, la llum del dia, el temps i la posició de la Lluna al cel influeixen en la visibilitat. Un tauler d’una ciutat com la pàgina de la Lluna de Londres mostra les hores locals de sortida i posta de la Lluna, l’altitud, l’azimut i el temps, dades que poden ajudar a planificar l’observació general del cel.
Total: la Lluna entra completament a l’umbra
Durant un eclipsi lunar total, tot el disc lunar travessa l’umbra de la Terra. La Lluna continua sent visible perquè l’atmosfera terrestre refracta una part de la llum solar cap a l’ombra. En travessar l’atmosfera, les longituds d’ona blaves, més curtes, es dispersen amb més intensitat que les vermelles. Per tant, la llum que arriba a la Lluna sovint és vermella o taronja, i la superfície lunar la reflecteix cap als observadors de la Terra.
L’expressió popular «Lluna de sang» fa referència a aquest possible to vermellós, no pas a una categoria d’eclipsi diferent ni a un color garantit. Un eclipsi total pot tenir un aspecte rogenc com el coure, vermell maó, marró fosc o molt apagat. El color i la brillantor depenen en part de la quantitat de llum solar que filtra l’atmosfera terrestre; la boirina, els núvols i les partícules atmosfèriques poden afectar la llum que aconsegueix travessar-la. Un eclipsi total no vol dir que la Lluna desaparegui, tot i que pot ser difícil veure-la si l’ombra és especialment fosca o el cel és clar.
La totalitat és l’interval en què la Lluna sencera es troba dins l’umbra. Abans i després, un eclipsi total inclou fases parcials, mentre el disc lunar entra a l’ombra més fosca i en surt. Com a exemple amb data, el catàleg indica que l’eclipsi lunar total del 31 December 2028 tindrà 71,3 minuts de totalitat. La seqüència completa de l’eclipsi dura més que aquest interval central, de manera que els observadors que només puguin veure’n una part potser encara en podran observar una fase parcial.
En què t’has de fixar mentre l’observes
És segur observar un eclipsi lunar a ull nu; a diferència d’un eclipsi solar, no cal fer servir filtres de protecció. Uns prismàtics poden facilitar l’observació dels canvis de l’ombra, però són opcionals. Busca un indret amb una vista clara de la Lluna i comprova si estarà per damunt de l’horitzó local durant l’esdeveniment. El catàleg d’eclipsis ofereix informació sobre la visibilitat segons la ubicació, i el calendari de les fases de la Lluna et pot ajudar a consultar les hores de les fases d’un mes determinat.
En un eclipsi penombral, busca un enfosquiment gradual i desigual, en lloc d’esperar un límit nítid. En un eclipsi parcial, observa com la vora corba de l’umbra es desplaça pel disc. Durant la totalitat, dona temps als ulls per adaptar-se i fixa’t que la Lluna pot conservar el color i els detalls en lloc de tornar-se uniformement negra. Aquestes diferències s’aprecien millor observant tota la seqüència que no pas mirant el cel una sola vegada: és el lent avanç de l’ombra el que revela si l’eclipsi és penombral, parcial o total.