Una microlluna és una lluna plena que té lloc quan la Lluna es troba relativament lluny de la Terra, prop del punt més allunyat de la seva òrbita. La Lluna no s’encongeix. El seu disc simplement ocupa una mica menys d’espai al cel, de la mateixa manera que una pilota llunyana sembla més petita que una pilota idèntica que tenim a prop.
Això fa que la microlluna sigui l’equivalent de la superlluna: una destaca l’extrem més allunyat del rang de distàncies de la Lluna, i l’altra, el més proper. Cap de les dues no és una fase lunar diferent, ni altera el patró familiar de terres altes brillants i planes fosques de la superfície lunar.
La qüestió interessant no és si existeix una diferència de mida —perquè sí que existeix—, sinó com de gran és i si es pot percebre. Una fotografia presa en condicions uniformes pot revelar un canvi que és sorprenentment difícil de jutjar mirant només una lluna plena.
Què es considera una microlluna?
No hi ha cap llindar astronòmic universalment acceptat per al terme microlluna. És una denominació descriptiva popular, no pas una classe d’objecte celeste definida formalment. Per això, en diferents publicacions es poden trobar llindars de distància o criteris temporals diferents. Algunes també apliquen el terme a una lluna nova llunyana, tot i que una lluna nova ordinària no és visible com un disc brillant.
En aquest lloc web, una microlluna és una lluna plena situada a més de 405.000 km del centre de la Terra. Aquesta mesura de centre a centre s’anomena distància geocèntrica. Proporciona un punt de referència uniforme, en lloc d’una distància que varia segons el lloc de la superfície terrestre on es trobi l’observador.
Com a exemple amb data, la lluna plena del 18 de juliol de 2027 es troba a una distància geocèntrica de 406.220 km i compleix aquesta definició. Per consultar les dates de les fases actuals i les hores exactes de les llunes plenes, fes servir el calendari de fases lunars.
L’expressió lluna plena a l’apogeu descriu la situació de fons: una lluna plena prop del punt més allunyat de l’òrbita lunar. No vol dir necessàriament que l’instant de la lluna plena i el de l’apogeu coincideixin. La denominació microlluna pot incloure una lluna plena prou a prop de l’apogeu perquè superi el llindar de distància establert.
Per què l’apogeu i la lluna plena no sempre coincideixen
La Lluna segueix una òrbita el·líptica, no pas un cercle perfecte. El punt més proper a la Terra és el perigeu; el punt més allunyat és l’apogeu. La distància mitjana és de 384.400 km, mentre que les distàncies habituals al perigeu i a l’apogeu són de 363.300 km i 405.500 km, respectivament. Aquests valors habituals no són límits fixos: la influència gravitatòria del Sol contribueix a fer variar les distàncies reals d’una òrbita a l’altra.
La distància i la fase descriuen coses diferents. La distància indica en quin punt de la seva òrbita allargada es troba la Lluna. La fase indica quina part del seu hemisferi il·luminat pel Sol és de cara a nosaltres. Hi ha lluna plena quan la Lluna es troba aproximadament a l’altre costat del cel respecte del Sol, tant si és prop del perigeu com de l’apogeu o en algun punt intermedi.
El cicle mitjà d’una lluna nova a la següent, anomenat mes sinòdic, dura 29,53059 dies. El cicle d’un apogeu al següent és un ritme orbital diferent. Com que aquests ritmes no coincideixen, la Lluna no es troba a la mateixa distància en cada lluna plena.
Per això, una sèrie de llunes plenes pot anar passant gradualment de relativament properes a relativament llunyanes. Una microlluna és la coincidència de dues condicions —fase plena i gran distància—, no pas una etapa addicional del cicle de les fases.
Quant més petita sembla?
Per a un objecte tan llunyà com la Lluna, el diàmetre aparent és aproximadament inversament proporcional a la distància. Si la distància es dupliqués, el disc semblaria aproximadament la meitat d’ample. El rang de distàncies de la Lluna és molt més estret, així que el canvi real és modest.
Si fem servir les distàncies habituals indicades més amunt, dividim 363.300 per 405.500. El resultat és aproximadament 0,896. Això vol dir que la Lluna a l’apogeu habitual sembla un 10,4 per cent més petita de diàmetre que al perigeu habitual. Aquesta comparació aïlla l’efecte de la distància; no cal que tots dos punts es produeixin durant una lluna plena.
La comparació entre dues llunes plenes concretes dona un resultat lleugerament diferent. La superlluna del 24 de desembre de 2026 es troba a 356.927 km, mentre que la microlluna del 18 de juliol de 2027 es troba a 406.220 km. Si dividim 356.927 per 406.220, obtenim aproximadament 0,879: el disc de la microlluna és aproximadament un 12,1 per cent més estret que el de la superlluna.
La manera d’expressar-ho és important. Si invertim la comparació, la superlluna és aproximadament un 13,8 per cent més ampla que la microlluna, perquè ara el disc més petit és el valor de referència. Totes dues afirmacions descriuen el mateix parell de llunes.
Per a una explicació més àmplia sobre les llunes plenes properes, consulta què és una superlluna. Aquest lloc web classifica com a superllunes les llunes plenes situades a menys de 360.000 km, fent servir la mateixa referència geocèntrica que per al llindar de les microllunes.
Com fer una comparació visual o fotogràfica justa
Una microlluna continua semblant una lluna plena normal. La majoria de la gent no té una memòria visual precisa del diàmetre de la Lluna de setmanes o mesos enrere, de manera que mirar amunt i decidir que sembla petita no és una prova fiable. La il·lusió lunar ho complica encara més: una Lluna prop de l’horitzó pot semblar inusualment gran, tot i que aquesta impressió no es deu al fet que s’hagi acostat a la Terra.
La fotografia permet fer una comparació més clara. Fes servir la mateixa càmera, el mateix objectiu, la mateixa distància focal i les mateixes dimensions d’imatge per fotografiar totes dues llunes plenes. Evita redimensionar una imatge per separat i compara els fitxers originals, no pas captures de pantalla que podrien haver estat ampliades o reduïdes de manera diferent. Si és possible, fotografia la Lluna ben amunt sobre l’horitzó, on les distorsions atmosfèriques són menys problemàtiques.
Suposem que la lluna plena més propera ocupa 1.000 píxels a la imatge. Per al parell de dates indicat més amunt, la lluna plena més llunyana n’hauria d’ocupar uns 879 en condicions comparables. És una diferència mesurable, encara que no fos evident a través del visor. La predicció és aproximada perquè la distància entre l’observador i la Lluna no és exactament la distància geocèntrica, i la geometria d’observació pot variar d’una sessió a l’altra.
Fes servir la cerca del tauler lunar per ciutats per consultar la sortida i la posta de la Lluna, l’altitud, l’azimut, la distància i una vista del cel amb el temps local. Aquestes dades t’ajuden a triar sessions en què la Lluna tingui una altitud semblant, en lloc de comparar-ne una de baixa sobre l’horitzó amb una altra que sigui ben amunt al cel.
Si hi inclous un edifici o un arbre, mantén fixa també la posició de la càmera. Allunyar-te del primer pla i fer servir un objectiu més llarg pot fer que la Lluna sembli molt més gran en relació amb l’objecte. Aquest efecte fotogràfic pot superar fàcilment la diferència real de mida entre una microlluna i una superlluna.
Un disc més petit no és un eclipsi lunar atenuat
La distància afecta més que no pas el diàmetre. L’àrea aparent d’un disc circular varia amb el quadrat del seu diàmetre. Per a la comparació amb dates concretes indicada més amunt, 0,879 al quadrat és aproximadament 0,772, de manera que la microlluna ocupa aproximadament un 23 per cent menys d’àrea aparent que la superlluna.
Si la il·luminació i les condicions d’observació són iguals, un disc de lluna plena més petit també proporciona menys llum total a l’observador. Això no vol dir que cada zona del relleu lunar sembli proporcionalment més fosca. El mateix paisatge queda comprimit en una àrea angular més petita; la llum total rebuda i la brillantor superficial són magnituds diferents. La boirina, els núvols, l’altitud i l’exposició de la càmera poden fer que les comparacions de brillantor fetes a ull siguin enganyoses.
Un eclipsi lunar és un fenomen diferent. Té lloc quan la Lluna passa per l’ombra de la Terra, no quan arriba a l’apogeu. Una microlluna no es torna vermella automàticament, no presenta una mossegada fosca ni deixa de ser plena. Per consultar els esdeveniments reals d’ombra, el catàleg d’eclipsis lunars ofereix els tipus d’eclipsi, les hores dels contactes, les durades i la visibilitat des de la teva ubicació.
Aquesta distinció és útil per interpretar fotografies: un disc ple uniformement més petit indica una diferència de distància o d’escala de la imatge, mentre que una ombra que es desplaça pel disc indica un eclipsi. Microlluna descriu on es troba la Lluna en la seva òrbita; eclipsi descriu què passa amb la llum solar que hi arriba.